La sra. Oliver – Crítica

El moment en el qual el pare, la mare i el fill es retroben des de fa molt de temps arriba per una causa funesta. Sempre les males notícies reuneixen a les famílies i aquest cas no és una excepció. Després de la separació dels pares per la descoberta de l’homosexualitat d’ell, no aprenen a resoldre les seves diferències i transcorren anys. Ell ha esdevingut la sra. Oliver, un home, ja vell, que es vesteix de dona, ple de manies i amb poques ganes de fer cas a ningú. El fill ha après a cuidar-se ell sol, però sempre ha viscut amb insuficiències efectives que l’han portat a equivocar-se. Ella, la mare, sembla que no aconsegueix preocupar-se pels qui l’envolten fins que no s’ha espatllat tot. Tots tres veuen la seva vida influenciada per un fet del seu passat que els han marcat. Al llarg de l’obra descobriran que ho ha fet de formes molt semblants, aproximant-los quan ja no hi ha res a fer.

El teatre ofereix una platea llarga que facilitat la bona perspectiva de tots els espectadors. Usen focalització de llum per definir les escenes i espais, de manera que no hi ha cap canvi en l’escenografia però arriben a trobar-se en el mateix lloc dues cases i un parc. Tot i això, la història en si trontolla una mica, té molts caps sense tancar, inversemblants o difícils de comprendre’n la lògica. Tots tres actors interpreten el seu paper de la millor manera possible, encara que físicament no acabin de quadrar amb les exigències del text. Cal destacar que malgrat la comèdia que resulta de la perplexitat davant el paper de la sra. Oliver, aquesta obra no és de riure. Ben el contrari, és tan dramàtica que fins al final es fa difícil de comprendre el perquè de les distintes reaccions dels personatges.

L’espectador marxar amb teories infinites sobre el motiu pel qual el pare decideix canviar la seva manera de vestir. Els actors aprenen a transmetre al públic una sensació de normalitat davant aquest fet inusual. Sembla però que la sortida del que és corrent, les excentricitats, són el detonant a partir del qual la família esdevé propera. Segurament sigui un crit a la recerca de la identitat perduda o bé simplement no requereix una explicació, com tantes coses del dia a dia.

Si t’ha semblat interessant aquesta obra, prova també El padre o L’inframón.

 

4 thoughts on “La sra. Oliver – Crítica

  1. Retroenllaç: Fairfly – Crítica

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: