Gente bien – Crítica

La Cubana, una vegada més, posa totes les seves peces en joc i presenta una comèdia a la seva manera. Per a ells, el teatre no és un art recte, invariable. Per a ells l’espectacle ha de poder ser de la millor manera possible, com el senten els qui en formen part. A més, trenca sempre la temuda quarta paret, i la cinquena si n’hi hagués. No troben cap motiu per amagar la realitat de la seva feina, més aviat en fan comèdia. Aquest cop han optat per fer un musical i tot l’espectacle girarà entorn d’aquesta fita que s’han marcat. Musical sense perdre la seva manera de fer teatre tan personal, tal que els actors seran tan personatges com ells mateixos.

Gente bien va ser escrita per Santiago Rusiñol. És una sàtira de la classe noble en diferents èpoques. En aquesta ocasió, els clàssics actors, ja madurs, de La Cubana tornen a aparèixer a l’escenari acompanyats de cares noves que segueixen la mateixa filosofia. En proposar un musical, aquest any no se l’han volgut jugar i han quadrat molt més la majoria d’aspectes. Així, queda combinat trossos de text amb talls menys definits, on brilla l’esperit d’actor de la naturalitat espontània. Resulta que l’espectador, sense saber-ho, serà públic d’una prèvia de la mateixa obra, sotmesa a continus talls de direcció constantment per problemes a l’assaig. Això sí, aprofitaran aquests talls d’escena per ensenyar les veritats del món de l’actor, manies i problemes habituals. D’aquesta manera la paròdia es multiplica, ja que riuen dels rics que fan postureig, del teatre que vol aparentar i d’ells mateixos després dels anys. Cal admirar la quantitat de canvis de roba -perruques, maquillatge, vestits, complements-  i també canvis de personatge que fan tot el repartiment. Tota la companyia són molt bons actors i ara, com a novetat, molt bons cantants i ballarins.

El Teatre Coliseum es va omplir, i segurament aquest espectacle omplirà gairebé cada dia de representació. El públic, segurament gairebé de forma íntegra, el formaven persones amb experiència, que ja haurien gaudit abans de la companyia. La gent jove escolliria altres espectacles menys cars o més comercials. La Cubana ha crescut, s’ha adaptat al nou espectacle utilitzant projeccions, dient la veritat i fent canvis ràpids. S’han esforçat per fer la feina més quadrada, perfeccionada, i seguir gaudint de l’espontaneïtat que fa de cada espectacle un de diferent. Això sí, sempre fidel al públic, que ve esperant trobar el que espera veure.

Si t’ha semblat interessant aquesta obra, prova també Tot assajant Don Joan o qualsevol altra de La Cubana, que no hi ha res d’igual.

3 thoughts on “Gente bien – Crítica

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: