Art – Crítica

Últimament la norma no escrita de tres salutacions al final de cada obra està canviant. Art, format per tres actors de renom i un text conegut arreu, va permetre que el públic que omplia la totalitat de les butaques aplaudís ben bé per cinc o sis salutacions. Fos pel títol o per reconèixer en tants llocs més el repartiment, tothom anava amb les expectatives ben altes. El text posa en situació a tres amics, Sergi, Marc i Ivan. El Sergi s’ha comprat un quadre pintat de blanc sobre fons blanc per una quantitat astronòmica. Els altres dos reaccionen, a la seva manera i al seu nivell.

Cada personatge defensa una manera de ser en el món contemporani. Dos d’ells, intel·lectuals, erudits, creuen amb fermesa que la seva postura és més encertada que les altres. Amb el dialecte propi, la seva compostura i manera de portar la vida representen tres animals salvatges que creuen tenir la certesa sobre el món. El Marc i el Sergi mantenen una lluita intel·lectual mentre l’Ivan, el qual representa la ciutadania corrent, en pateix les conseqüències. Tots tres es mouen en un espai dinàmic que fa relativa la profunditat i els localitza a una casa moderna, a la mateixa línia del quadre. La música converteix als homes de mitjana edat en gentlemans, senyors de bona vida. De fet però, pretenen vanagloriar-se amb la mentida que deixarà els companys de genolls davant seu. L’excusa del quadre els ha servit per tornar a donar vida a una lluita sobre qui és superior intel·lectualment. En el transcurs de la història de l’art ja s’ha buscat la perfecció, la bellesa, la representació de la realitat, la utilitat, … L’art ara busca la viralitat, el ressò, igual que les comunicacions mundials instantànies actuals.

La pregunta de què és Art sura en l’ambient tota l’estona. De fet, tots ells creuen haver trobat la resposta, haver tingut raó, quan, de fet, la funció acaba com havia començat. Ja sigui amb trobar una explicació, com en sentir l’acceptació de l’entorn, com en amagar la soledat, els tres personatges, i l’espectador, aconsegueixen extreure-hi una utilitat més fosca. Llavors, el quadre que ha causat un daltabaix en una amistat de quinze anys, que podia fer sentir tanta vibració amb tan poc o ben bé estupor, podria ser només la voluntat del seu autor de crear controvèrsia entre els qui vegin l’obra.

Si t’ha semblat interessant, prova també La treva o Caiguts del cel.

3 thoughts on “Art – Crítica

  1. Retroenllaç: Dybbuk – Crítica
  2. Retroenllaç: Homes – Crítica

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: