Flor de nit, el cabaret – Crítica

Flor de nit era el nom d’un cabaret del Paral·lel on els homes adinerats passaven les nits a Barcelona. Les noies que alteraven, igual que els obrers i els burgesos, vivien els anys previs a la guerra civil des del context propi. Flor de nit, el cabaret és una proposta escènica del musical de Dagoll Dagom. En aquest cas compten només amb el recollit escenari de l’Almeria Teatre, decorat amb brillants daurats per l’ocasió. El públic seu a la italiana amb una visibilitat completa des de qualsevol seient.

Set actors i tres músics encarnen tot el reguitzell de personatges de l’obra, sense faltar a l’argument. Qui conegui bé el musical segurament troba a faltar escenes i trossos de cançó. El retall però, era necessari, ja que l’obra dura així dues hores i mitja. Cada personatge ha estat treballat perquè tingui una presència, un cantar i un moviment propis. Veus boniques i ben educades interpreten les peces amb moments íntims i moments de cridòria. Tots els actors van amb micròfon, risc per a una sala petita i sense grans tecnologies. Per altra banda, és molt interessant la idea de narració combinada amb diàleg per mostrar el transcurs dels esdeveniments. Tant el moviment com les coreografies podrien recordar al clown pel deix de titella que tenen. En part aquesta és la màgia d’un escenari on els qui hi són esdevenen polifacètics i falsos comediants.  Queda ben clar que tots són genials actors, saben quan i qui fa drama o comèdia, però sobretot ha quedat marcat el joc de balança de l’antre de pecat i el refinament.

Comparar seria un error, perquè cada Flor de nit és una obra de teatre diferent, malgrat que totes comparteixen guió. La companyia ha estudiat i ha après a treure el suc alternatiu a aquells personatges que visqueren l’època anterior a la guerra. Ha transportat una història de sentiments ben lluny de l’ambient conegut, encara que la trama sigui la catalana. Tots els personatges guarden un punt d’obscur, de tètric, d’idees poc o massa clares. Flor de nit, el cabaret combina qualitat amb somni per formar una mescla molt de les profunditats del ser.

Si t’ha semblat interessant, prova també Gente Bien o Othelo.

One thought on “Flor de nit, el cabaret – Crítica

  1. Retroenllaç: La casualitat inevitable

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: