Història – Crítica

Història gira al voltant de tres personatges: un estudiant, la noia de la qual està enamorat i el pare d’ella, que també és el professor de màster del noi. Les seves vides s’entrellacen, tant pel vincle emocional que els uneix com per la investigació sobre el francès Marc Bloch, que va ser afusellat pels alemanys. D’aquest fet real de la Segona Guerra Mundial la història n’ha extret vàries versions en mans de diferents autors. D’un sol fet n’emanen perspectives que han determinat l’explicació posterior dels esdeveniments. Al final, es dóna a entendre que la influència del pas del temps, del context i dels sentiments fan que la veritat sigui cada cop menys veritat.

Igual passa també amb els tres personatges, que tan sols mostren una  versió d’ells mateixos que és la realitat però no la veritat completa. D’aquesta manera suscita als altres la qüestió de fins a quin punt se’n sap d’ells, se’ls entén i es pot arribar a la sinceritat. A Història no hi ha límits: l’espai és la llum i la vida és el so, i el silenci. Una escenari estrany, proper i amb recolzament audiovisual aconsegueix que la posada en escena hagi resultat ser idònia. Integra el públic de l’Espai Lliure en la dinàmica de l’espectacle de manera que, la major part de l’estona, no necessita que apaguin els llums. L’espectador se sent proper, oient de tan sonades expressions amb molta profunditat; sent que forma part de l’espai escènic. Un text com aquest exigeix que tots els detalls estiguin molt ben lligats i cal un desenvolupament exhaustiu del significat de cada gest i de cada pausa. És d’aquesta manera sobretot pel paral·lelisme que s’esdevé entre els dos personatges analògics. L’historiador i filòsof d’abans camina seguint els mateixos passos que recorrerà el present. És massa important entendre cada mot per concedir que els actors es permetin el luxe de parlar amb embranzides, amb xiuxiuejos o fins i tot massa pausadament. Tota l’obra en si mateixa va fent salts entre l’espontaneïtat i el que és eteri.

El fet històric sol anar relacionat amb la mort, que en aquest espectacle és tractada de forma molt individual i gens anònima. Història és una reflexió que es presenta de forma suficientment curta però es desenvolupa a partir del creixement personal d’una llavor que es va regant. És un text exhaustivament investigat i revisat al detall, així com molt emocional. Història regala una lliçó molt important: mai es coneix prou quelcom per saber-ne objectivament tot; la perspectiva personal juga un paper massa important. La història és la base del present així com el present limita la percepció de la història.

Si t’ha semblat interessant, prova també In memoriam o El zoo de vidre.

3 thoughts on “Història – Crítica

  1. Retroenllaç: Dybbuk – Crítica
  2. Retroenllaç: Diumenge – Crítica

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: