La senyora Florentina i el seu amor Homer – Crítica

La senyora Florentina, professora de solfeig i piano, viu sola a Sant Gervasi anhelant la visita dels divendres del seu estimat Homer, casat i amb fills. Les seves veïnes, icones de la vida de l’època, viuen del safareig del veïnat còmodament. El text és de Mercè Rodoreda i està molt cuidat. Llueix amb expressions contagioses plenes de la seva marca identitària. D’amagades, aprofita també per donar llum a la seva vida i una mica a la de totes les dones de llavors i de sempre.

Malauradament, l’actriu principal no acaba de tenir la talla del personatge que li ha tocat interpretar. Florentina evoluciona al llarg de l’obra en maduresa i fortalesa de forma molt significativa. En el seguiment dels seus passos els fets han de transcórrer amb naturalitat, fet que només s’aconsegueix gràcies a la innocència i força de les seves companyes d’escena. De fet, l’obra és una festa de la feminitat. En el grup d’amigues s’hi troben totes les possibilitats de dones de l’època mínimament acomodades. Amb molta frescor esdevenen dones lliures i la seva amistat és el que les allunya de la profunda soledat. És interessant que cap d’elles és feliç amb la seva situació però no semblen passar-ho malament, fet que diu molt dissimuladament de la seva fortalesa en equip.

El gran escenari del TNC busca semblar encara més majestuós amb un desplegament escenogràfic de por, entre vitralls, centenars de flors i mobiliari típicament de l’època. A part, també és protagonista el gran piano de cua, suport de Florentina en la seva travessia somniada. Una sala tan gran i tan plena de gent es troba amb el perill que segons quins diàlegs es poden desdibuixar si s’escolten des de les últimes files. Sigui com sigui però, la trama no és gens difícil de seguir i converteix l’espectacle en còmode, planer, i agraït.

La senyora Florentina i el seu amor Homer és una obra que aprofita el text per fer comèdia i així amaga un rerefons dur del passat i del present. En general, al públic li fa bastant de riure. És llarga, però en cap moment es fa pesada amb excepció de les petites estones que no apareixen ni les amigues ni la minyona, que són les estrelles de la proposta. Donar-li aquesta perspectiva còmica ha estat una aposta encartada.

Si t’ha semblat interessant, prova també La plaza del diamante o Victòria.

3 thoughts on “La senyora Florentina i el seu amor Homer – Crítica

  1. Retroenllaç: Jane Eyre – Crítica
  2. Retroenllaç: Diumenge – Crítica

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: