Sueño de una noche de verano – Crítica

Una nena rica decideix reunir als seus actors ídols i a una gran directora de teatre per portar a l’escenari la gran peça de Shakespeare, Sueño de una noche de verano. Cada una de les estrelles té el seu propi llenguatge de gestos, emocions, actituds i sobretot somnis que marquen la seva manera de ser. A tot això se li sumen un secret a amagar i talents sorprenents per mostrar, des de la dansa, cant, rap, instruments o pintura.

La posada en escena és diferent del Teatre Almeria habitual, perquè les butaques estan mogudes deixant un espai central. Per sorpresa de tots, l’obra comença amb un inici descol·locant en el qual, del text de Shakespeare només se’n fa una primera lectura inicial de primer assaig d’un projecte insòlit. En tot moment l’espai central, envoltat de les mirades escodrinyadors del públic, és el seu lloc d’assaig i despullen el seu cor en ell. Potser llavors l’escenari tradicional del teatre queda massa allunyat i es fa incòmode mirar-lo des de certes posicions, quan de veritat els actors fan de personatges en el relat real.

Cada personatge té una profunditat sorprenent que desenvolupa durant tota l’estona. Com que gairebé tota l’obra és un assaig, sempre hi ha la totalitat d’intèrprets a escena, de manera que en tot moment s’esdevenen a la vegada tots els girs possibles de la trama. Aquesta proposta tan plural pot arribar a ser, fins i tot, un punt aclaparadora simplement pel fet que l’espectador ha de mirar a tants punts a la vegada que li agradaria poder ser a tot arreu. Durant tota l’estona és com si estiguessin passant mil coses encara que només es dóna llum a una. La trama és, de fet, una suma i una barreja de totes juntes. Sense excepció, tots els personatges són molt divertits i es nota que els joves actors s’hi han dedicat per poder-los encarnar.

A la versió de Deisy Portaluppi de Sueño de una noche de verano no pot faltar la crítica social per tant, després de petits brots d’inquietuds juvenils, l’enganxen amb cola al final. Tampoc queda tan estrany perquè ja de per si l’obra és sorprenent contínuament. En el conjunt del temps ha fet passar una estona divertida, d’humor a l’extrem i boig. Es nota que els nous els estudiants per a actors tenen moltes ganes d’explotar les seves habilitats.

Si t’ha semblat interessant, prova també Gente bien o Othelo.

2 thoughts on “Sueño de una noche de verano – Crítica

  1. Retroenllaç: Fairfly – Crítica

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: