Fairfly – Crítica

Durant el procés de redacció del manifest dels treballadors contra l’ERE imposat a l’empresa on fabriquen farinetes infantils, quatre amics comencen a fer ballar el cap en inquietuds i metes a gran escala. Potser aquesta situació tan habitual és tan sols l’oportunitat per desfrenar les seves idees adormides de tants anys. A partir d’aquest moment, el públic, situat al voltant de l’escena, podrà descobrir com s’esdevindrien les hipotètiques reunions de la recent creada empresa emprenedora Fairfly. Juntament amb l’elecció d’un tema tan actual, la proximitat física conclou en una proximitat que exposa els personatges a ser observats atentament durant una hora i quart llarga.

Si amb tot el que compten els quatre actors és una taula de reunions i les seves habilitats interpretatives, l’obra perilla per no caure en un cicle de monotonia. És per aquest motiu que les actituds de tots són exagerades per buscar i trobar el riure del públic. Cada un dels personatges representa un arquetip diferent i oposat als altres. Si un és prudent, l’altre és temerari i viu amb pressa. Si un és somiador, l’altre és pragmàtic. Així, la proposta agosarada i innovadora Fairfly engresca de manera diferent als seus participants i els afecta també diferentment durant l’evolució de l’empresa. D’aquesta manera, per bo o per dolent, un tema tabú però proper pren l’aparença d’irreal, de fruit de la comèdia.

Sense cap mena de dubte, la història és clara i àgil. Això s’aconsegueix per mitjà de diàlegs amb un registre adequat al perfil de cada personatge i amb salts temporals tan ràpids que arriben a sorprendre. Fairfly busca la crítica social i en la majoria de caps del públic només es queda amb la simple comèdia. Ara bé, en els fets no hi ha res més que sinceritat, de manera que, al final, el fracàs d’uns i l’abandó dels somnis d’altres esdevé el fracàs i l’abandó en les pròpies qüestions de cada butaca plena. Aquest tema, aquesta idea original i trencadora, manté en incògnita fins que la mateixa trama, des de la taula plena de comunicats contra l’ERE, decideixi desvelar-lo.

Si t’ha semblat interessant, prova també Sueño de una noche de verano o La sra. Oliver.

4 thoughts on “Fairfly – Crítica

  1. Retroenllaç: Un bon duet de claqué
  2. Retroenllaç: Teatre sobre els núvols

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: