Galileu – Crítica

 

L’escenari del Club Capitol, sense res més que cadires i un fons d’apunts inintel·ligibles és el lloc on es narra la història de Galileu; de com va usar el seu invent per fer grans investigacions de les quals, més tard, va retractar-se sotmès a la pressió de l’Església. En escena, quatre actors de registres diferents són els protagonistes i esdevenen tant testimonis reflexius com els mateixos personatges que, lluny de buscar personificar els grans científics, resulten ser la imatge de l’homenatge a un temps reflectit en els intèrprets mateixos. En un Galileu que no se sap si és comèdia o drama, es dóna ressò a un personatge amb molta rellevància.

Està de moda que els joves sigui reflexius, però en un espectacle com aquest hi sobrevola certa incoherència. Si la voluntat és arribar a un públic jove, l’espectacle sobrepassa de música enllaunada i actors que ballen amb cara de vergonya i de no ser al lloc que els hi toca. Una espectacular música en directe queda ofegada de la mateixa manera que llàgrimes de talent i emoció es guarden darrere d’ulleres de sol. Potser, en aquesta proposta, l’equilibri entre serietat i comèdia estúpida no s’ha trobat, perquè no s’ha sabut arribar al públic amb seguretat. En una dansa artificial, l’espectador prefereix no ballar.

El text arriba a profunditats molt abstractes, de manera que, amb majoria d’intervencions llargues en detriment de converses ràpides i àgils, hi ha molt de contingut que es perd. També és cert que l’espectacle crida per uns noms en majúscula que després no arriben a ser tant, però tampoc no és una decepció. No ho és perquè en tot el que es diu hi ha molta veritat, i la idea de posar-la al descobert a un públic qualsevol no pot ser menystinguda. Al final, no sempre hi ha hagut tolerància ni llibertat d’investigació o expressió. Ni ara ni llavors, per molt que la ficció que arreu envolta pretengui inculcar-ho, els herois no han estat els guanyadors ni els protagonistes necessaris. Galileu Galilei va actuar bé. Si no, no se’l recordaria.

Si t’ha semblat interessant, prova també Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano o Van Gogh el musical.

One thought on “Galileu – Crítica

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: