Broken Heart Story – Crítica

En un menjador senzill, amb poc més que un sofà de qualitat, una jove escriptora es disposa a redactar coses serioses. Ho fa així per defensar la seva llibertat com a dona, però per a l’ocasió vesteix roba de tirada masculina i, fins i tot, duu bigoti. La història que aconsegueix narrar però, és fruit de la seva companya de vida, la seva Ànima, que no pot evitar llençar la mirada cap a les profunditats del seu cor. Aquesta es la situació que presenta Broken Heart Story, a una passa entre l’absurd i l’incomprensible. Per aquesta ocasió la companyia La Peleona opta per seguir amb la seva essència i es mostra irreverent i, fins i tot, allunyada de qualsevol coherència. Ho fa i ho torna a repetir, ara a La Villarroel, cada dia amb alguna novetat però sempre amb la mateixa dedicació i estima a la professió.

En aquest espectacle, la vida d’una artista dansa fent equilibris entre la seva realitat i la pròpia història creada; un autoretrat que batalla entre la consciència i la voluntat, entre les ganes de ser seriós i parlar de política i mort, o bé somiar amb un home molt masculí propietari d’una vida romàntica. És segurament aquesta antítesi entre totes dues protagonistes el que enriqueix l’obra d’incomprensió i impacta. D’aquesta manera, la vida tradicional és cobejada per així abastar un fals alliberament, igual com la soledat és el niu de la llibertat amb més dependència. Sense més embolics que els creats per la ment, l’obra esdevé una caricatura de si mateixa del tot irònica, absurda i cruel. En escena hi ha constants esdeveniments que reclamen atenció i obliguen dolçament al públic a no saber on mirar. Tots els actors usen les seves millors armes per esdevenir irreals i desconnectats d’una trama poc clara.

La història de la història infinitament, un incessant entrar i sortir, fins i tot del personatge, per tornar més al fons en una consciència, una Ànima, pertorbada i vulnerable. La realitat s’allunya dels ulls de l’espectador per mostrar una visió, al cap i a la fi, còmica. De fet, en aquesta ocasió, la qüestionable necessitat de diferents sortides boges al llarg de l’espectacle no són més que una prova que el teatre pot fer i desfer sense normes. Acaba amb la barrera indeleble del públic, i fins i tot el fil irrompible que és la trama. A la fi acaba per permetre qüestionar quina és la lluita femenina que reclama una dona, la veritable identitat de la qual s’amaga en anar inconscientment com un home. Ella, per amagar la seva realitat més interna i sincera, s’embolica i es desfà en la seva consciència amarga, que es refreda sota una música que serà la banda sonora de la seva vida. Broken Heart Story és el drama més irònic, és la pregunta sense resposta, és la petjada invisible.

Si t’ha semblat interessant, prova també Othelo o Be God Is.

 

 

One thought on “Broken Heart Story – Crítica

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: