Un aniversari tragicòmic

E.V.A.

Teatre Romea

T de teatre

 

Aquesta és una obra de celebració. Vint-i-cinc anys enrere un grup d’amics es trobava per prendre el te i parlar sobre el teatre, la seva passió comuna. El temps ha passat però els camins d’aquests amics s’han distanciat poc o gens. La sorpresa apareix quan, per retrobar-se als escenaris, sembla que l’única opció és homenatjar els seus anys gloriosos. Tots els noms ressonen d’èxit, i això és una aposta que passa factura per un públic amb les expectatives de l’emoció molt altes.

Sigui com sigui, E.V.A., l’opció escollida, presenta una modernització i maduració de la seva essència. En aquesta ocasió les cares conegudes aposten per un espectacle amb tocs tecnològics i barreja entre l’incomparable estil còmic i un drama de fons. Amb moments tendres i escenes d’inconfusible T de Teatre, aquest text tan estrany queda relligat només per a l’ocasió. Històries aparentment diferenciades acaben per relligar-se en un drama decorat de comèdia. Totes les peces es col·loquen per aquesta ocasió sonada per semblar al final un muntatge un punt dissonant, amb pinzellades molt diferents entre ells que acaben amb quelcom només satisfactori.

Potser retre homenatge sembla una manera d’excusar-se pel pas del temps, però la proposta està prou aconseguida. Un espectacle primer lent i massa comparable a una pel·lícula acaba amb una culminació emocionant. Així, una interessant visió de l’espai, entre la màgia i la realitat, entre el record i el present, E.V.A. es queda a un pas de tot: ni comèdia ni drama, amb cares esperades que es troben a faltar, una obra que no enganxa del tot, però el públic amic, el de sempre, disposat a ser-hi de totes maneres.