L’electe, entre la realitat, la ironia i la burla

L’electe

Club Capitol

lelecte_david ruano
David Ruano

El President electe de la Generalitat acut a una cita amb un prestigiós psiquiatre arran d’una estranya picor que li ha sorgit el mateix matí de la investidura. Aquest pretext que permet l’inici de l’espectacle ja fa brillar el to que L’electe defensa al llarg de l’obra. Una parella de personatges en aparença íntegres se sotmeten a una situació entre el ridícul i la desesperació per deixar al descobert l’engany que tot plegat els suposarà generar, a ells que són figures públiques d’admiració.

És d’aquesta manera com el text de Ramon Madaula deixa de seguida totes les cartes al descobert.  A partir d’un llenguatge agut, combina l’humor negre amb les ganyotes per aconseguir crear una situació còmica i agraïda pel públic. Des de bon principi juga amb la partida guanyada pels noms que ressonen, ja que el repartiment elegit mostra un talent reconegut en les arts escèniques i estimat pels espectadors. En aquesta direcció doncs, compleix amb èxit el seu propòsit. Igual que Ignots, la voluntat de perseguir la satisfacció de les necessitats més humanes allunya als personatges de la professionalitat que creuen definir-los, fet que provoca a l’assistent un estrany riure’s de la pròpia realitat.

També és certa però la seva senzillesa, perquè no té massa més transcendència que la irònica quotidianitat que pot oferir un assumpte tan contemporani. S’hi pot veure cinisme en l’ocasió buscada, però queda ensorrat en la voluntat massa descarada d’agradar al públic a partir de la poca-soltada ben portada a la pràctica. L’electe és la prova fefaent que bons actors i un text ben escrit fan innecessària una gran escenografia ni cap protagonisme de l’espai. Si bé hi són, no caldrien; les paraules i com estan dites generen una obra prou reeixida, sense gaire trama, però entretinguda i ben actual.

 

2 thoughts on “L’electe, entre la realitat, la ironia i la burla

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: