La calavera es trenca amb força, control i comèdia

La calavera de Connemara

La Villarroel

La calavera
David Ruano

Mich Dowd, set anys acusat de la mort de la seva dona; una eternitat envoltat d’estúpids simplistes que no arriben a comprendre més enllà de rumors i interessos. Fins que, per sorpresa, el pitjor de tots, un marrec sense futur, és assignat per acompanyar-lo en la seva tasca anual de desenterrar morts quan arriba la tardor. La calavera de Connemara podria ser un drama, però és una tragicomèdia a causa de l’enorme agilitat amb què els esdeveniments es desenvolupen plens d’humor tant fàcil com sarcàstic.

Per una banda, Pol López aconsegueix el que pretén sempre, amb una actuació genuïna. Al seu costat, l’estrella del moment, guia del curs dels esdeveniments i el més caricaturesc de tots és l’actor gestual Oriol Pla, que juntament amb el primer saben portar les regnes d’un espectacle a la seva mida. Per altra banda, els altres actors serveixen de coixí al seu èxit, malgrat que Marta Millà interpreta el paper de vella corcorcada que li va com la seda i la fa protagonista d’un final estrany. Potser però, per exigències del guió, l’alcohol té un paper massa protagonista que dóna peu a alguna incoherència i a quelcom realment perillós, actuar fent veure que s’està sota els efectes de la beguda.

La calavera de Connemara transforma l’espai escènic de La Villarroel de cap a peus, primer de tot el forra d’herba i, després, l’envolta d’una aura musical emotiva i un pèl sinistre. La proposta escenogràfica està molt ben trobada, pel realisme que comporta i per permetre al repartiment de mostrar el seu personatge durant la totalitat de l’espectacle, tant en escena com fora d’ella. En definitiva, com a espectacle és talment el que ven, una parella d’actors en el seu millor moment, gaudint d’interpretar la paròdia de dos que mai seran més per haver viscut encasellats en una comarca de mala mort. Moments tensos i estones d’eufòria que recorden a Hamlet, una mica de moviment i una mica de caracterització, sempre per buscar el riure més enllà del drama, i trobar-lo amb escreix.

One thought on “La calavera es trenca amb força, control i comèdia

  1. Estic totalment d’acord amb aquest comentari. Simplement afegir la simplicitat però a l’hora ben trobada ambientació sonora de la guitarra i baix elèctric, ones sonores en suspensió…

    Liked by 1 person

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: