Comèdia del segle XXI plena d’elements originals

Tortugues: la desacceleració de les partícules

Sala Beckett

38401294976_b3c1645ae7_z
Roser Blanch

Una parella es muda de la ciutat al poble per prendre-s’ho tot amb més calma. La casa on viuen l’han llogada a uns joves científics amb una investigació revolucionària entre mans. A partir d’aquí, l’habitació es converteix en el nexe comú entre totes dues parelles, de manera que les dues escenes conviuen i se superposen sense que això modifiqui cap de les trames. Tortugues: la desacceleració de les partícules són dues històries que s’uneixen en el lloc però sempre van a diferents velocitats.

L’obra de teatre que Clàudia Cedó ha imaginat és un compendi de petits detalls que la fan especialment original. Per una banda, el tracte animalístic amb què cada personatge es desenvolupa durant l’espectacle, que converteix els quatre en víctimes d’una anàlisi sociològic en clau de comèdia. Després, la coordinació entre les dues històries, perquè els uns i els altres no són tan diferents, és l’oposició dels estils de vida allò que permet trobar certa semblança en converses o maneres de relacionar-se. Per altra banda, tot està amanit amb una essència de pel·lícula sense càmeres, amb música i crèdits. Si s’espremés tot una mica, es trobarien reflexions interessants sobre l’ètica i el temps, però la sensació és més d’obra divertida que no de dissertació moral.

Així doncs, Tortugues és un espectacle agradable on la interpretació integral dels actors sumada a un guió treballat creen una comèdia divertida, bonica, fantasiosa. Pot recordar a l’essència de Fairfly, perquè comparteixen elements de tema i forma. Utilitza la realitat per imaginar una ficció en certa manera trista, perquè evidencia l’abús del ruc per part del savi i la felicitat dels ignorants. Sigui com sigui, és una obra de teatre còmode per gaudir d’aquest final d’any.

Tortugues: la desacceleració de les partícules entreté, és original i diverteix.

2 thoughts on “Comèdia del segle XXI plena d’elements originals

  1. Voldria destacar el fantàstic treball interpretatiu dels actors. L’evolució dels seus personatges dins dels diferents ritmes temporals entre l’estrès i la paranoia que aconsegueixen que l’espectador visqui les dues històries intertemporals amb absoluta normalitat.

    Liked by 1 person

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: