Màtria
Ateneu Popular 9 Barris
Màtria reflexiona sobre l’experiència del passat a partir d’una conversa generacional. L’espectacle és a l’Ateneu 9 Barris arran del cicle de cultura crítica i popular, el Cítric 2018, en el qual la memòria històrica pren un paper protagonista. És una obra de teatre creativa, que evoluciona durant el transcurs d’una investigació. Malgrat que es transporta de manera ben àgil, la primera part forma una presentació contextual que rossa de ben a prop el documental i l’exposició a acadèmica. En canvi, i gràcies a aquest primer trencament de gel ple d’ironia encerclant la veritat, tota la resta d’espectacle fins al final és un compendi d’emocions al voltant de les diferents maneres de viure i expressar el dolor en la història contemporània.
La perspectiva és de les dones al voltant silenciós de l’home. L’actor fa Carla Rovira investigant sobre la mort del seu tiet-avi afusellat durant la Guerra Civil. A partir de correspondència postal, va descobrint quina és la veritat emotiva en el fet històric més comú. Màtria se situa al centre per col·locar-se als marges. Entén que la veritable memòria històrica rau en els relats individuals i el seu efecte en les diferents generacions. El passat viu en la història coneguda, però també en els records que no són fets i en els silencis que marquen vides. És un espectacle necessari i guanya per la seva originalitat. Parteix de molts elements diferents que conviuen a la vegada: imatge i vídeo a través de pantalla i un espai que és el que necessita ser en cada moment i res a la vegada. Sense tenir-hi gaire a veure com a estil de projecte, és tan incisiu en la temàtica com l’anomenat Sandwicheras.
Emociona pel procés reflexiu que porta a terme a partir de l’experimentació, de la prova i error sobre el passat. La vivència testimonial és especial en Màtria, perquè el paper de les dones de la família de l’autora és tan rellevant i tan proper a la vegada que converteix l’obra en un projecte familiar, de cadascú, que se sent a casa. Pensar i parlar d’un passat agre guanya especialment amb humor àcid, amb el trencament de rols en l’escenari i, sobretot, amb una veritat tant a l’anonimat com els secrets de la Guerra Civil i l’angoixa que traspuen.
Crit Cultural - Serveis culturals 