El monstre amb el cor buit

Frankenstein

Teatre Nacional de Catalunya

2_frankenstein_023_R.1
David Ruano

Frankenstein és la coneguda peça de Mary Shelley sobre un insaciable doctor que dóna vida a restes de cadàvers enganxats per demostrar la seva validesa. És la dualitat entre dos homes oposats, l’evolució dels quals determina la línia de l’espectacle. Aquesta proposta del TNC manté el protagonisme indiscutible de Frankenstein pare i fill en els seus camins separats i que s’entrellacen, i ho fa sense conformar-se amb la senzilla sinceritat dels símbols, sinó que explota al màxim cada element sense censura.

Per una banda, la caracterització, que, almenys des de mitja platea, és espectacular. Com tot, no es queda a mitges, aposta fins al final i va acompanyada d’un treball de moviment exhaustiu que no passa desapercebut. En aquesta direcció, és molt interessant l’evolució dels personatges, que tendeix a la polarització de manera que l’horrible és l’innocent o pel bé es fa el mal, quelcom amb certes reminiscències a la idea de Macbeth. Un joc d’extrems que brilla amb un progressiu intercanvi de rols que realment ataca meravellosament la sensibilitat de l’espectador. Per altra banda, el plantejament del decorat pretén arribar lluny també, combinant efectes sonors i audiovisuals amb pocs elements escenogràfics, sempre per focalitzar el protagonisme en la individualitat dels personatges. La proposta del fals dinamisme amb una cinta mòbil, però, es mou entre original i innecessària.

Frankenstein és, sens dubte, una proposta satisfactòria, que evoluciona, i anirà creixent a base de dies d’obra. És cert però, que falta una mica de rodatge per aconseguir l’organicitat en un personatge que suposa un repte enorme, perquè ha de néixer i créixer a la vegada que genera en el públic un afecte que contrasti amb l’esborronador horror sobtat. L’essència macabra necessita trobar una realització natural que, ara per ara, es mostra desigual entre intèrprets.

Allau d’aplaudiments per un duet d’estrelles que viu el rebuig a la diferència com el pitjor malson de l’èxit, tant ahir com avui. 

One thought on “El monstre amb el cor buit

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: