Un univers de solitud i pomes

Si mireu el vent d’on ve

Teatre Lliure de Montjuïc

05.1060
© ros ribas

Una defunció és el tret de sortida de l’espectacle, a partir de la qual els personatges semblen mostrar un canvi de tendència després de tres anys de monotonia. La localització, una masia anglesa on ja no hi ha sortida per a les pomes, que són un arrelament a un statu quo podrit per dins. Si mireu el vent d’on ve és una obra dura, amb episodis d’ira sobtada que han d’acabar d’equilibrar-se. El guió és agressiu, pessimista i utilitza el recurs de la repetició, quelcom que dóna un pes especial a cada paraula i cada relat. Fa semblar les accions feixugues, com si realment no valguessin la pena.  Una història de frustració, de no poder avançar, de fer arrels.

Aquesta proposta gira al voltat del personatge que interpreta Emma Vilarasau, una dona acostumada a dominar i anul·lar els homes del seu voltant, motiu pel qual comparteix amb la seva filla un odi possessiu, tòxic, gelós, més enllà dels lligams familiars. La seva presència és més latent que no protagonista, perquè determina els passos de l’espectacle. La guia el contrapunt de la figura de Farelo, el tret energètic necessari per sortir d’un pou monòton. Ell és la mirada juganera que aporta ficció en una història plana, que brilla precisament per una frustrant inactivitat sobre la qual la matriarca domina.

El desplegament escenogràfic parteix d’un gran espai diàfan que deixa els actors al descobert i evidencia uns cors impregnats de la soledat d’aferrar-se a l’estabilitat que el passat suposa. Les pomes, un element que l’equip acabarà avorrint, són la força natural, una prova més de l’abandó i la voluntat de sobreviure amb els sentiments amagats. Persones petites en un gran escenari, amb molt d’espai que els descobreix del principi al final, vivint sols una vida que no han triat però tampoc estan disposats a canviar.

 Si mireu el vent d’on ve veureu el pomer enterrar-se, assecar-se i morir quan ningú no el cuida.

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: