Germans abraçables

Ovelles

Sala Flyhard

ovelles
Roser Blanch

Tres ratolins de ciutat han de decidir què fan amb el ramat d’ovelles que han rebut d’herència del seu tiet del camp. Sembla una gran notícia però a vegades els paquets grossos porten dins més entrebancs que bones oportunitats. En Víctor, l’Alba i l’Arnau encaren les decisions de maneres molt diferents, totes elles amb la petjada d’una insatisfactòria vida a l’esquena. Aquesta obra està destinada a guanyar-se al públic per una raó senzilla. És tan transposable, és tan viable que tothom s’hi sent identificat malgrat la inversemblança de l’herència rebuda, que convenç a qualsevol. L’estil de relacions, el vocabulari, allò que els preocupa i ocupa les seves rutines, tot és tant d’ara i tan casolà que fa gràcia de trobar en una obra de teatre.

Ovelles és una comèdia divertida i distreta. A més, compta amb tres artistes que aconsegueixen generar la complicitat necessària per fer creure la seva veritat a través d’una admirable sinceritat integral. Si bé planteja el fet de sentir-se satisfet i de creure que voler és poder, l’objectiu principal del relat és entretenir i fer passar una bona estona al públic que exhaureix dia a dia les localitats de la Sala Flyhard. La complicitat fraternal hi és, les reflexions amb sabatilles són honestes i, per aquest motiu, els desitjos frustrats també arriben a l’espectador. L’obra, tan actualitzada, aprofita detalls en la personalitat i història de tots tres per enrrabassar el fet de les ovelles, l’excusa divertida.

Una prova més que seguir la recepta porta bons resultats: bons actors, dificultats que podria viure el públic, riure’s dels desastres d’un mateix, i elements del present i del passat per acostar la vessant emocional. Germans, ben i mal avinguts, pous de records de somni enfangats amb presents que no brillen. És, doncs, tan apropiable, tant de tu a tu que gairebé es poden veure les ovelles a tocar de l’escenari, perquè la història fa anar com li ve de gust tots els elements que més preocupen al ciutadà de ciutat, des de Netflix fins a l’Illa Diagonal.

Els supervivents de la crisi creuen, il·lusos, trobar la felicitat en quelcom allunyat dels seus màsters i salaris precaris; somien al sofà en un bon futur camperol; no a la ciutat líquida. 

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: