Música i gest amb el bigoti descabellat

Be God Is

Teatre Lliure de Gràcia

be-good-is-02

Amb enormes dosis d’humor i les seves habilitats musicals i gestuals explotades, l’equip de tres artistes Espai Dual s’ha tret Be God Is de la màniga i el porten a la pràctica cada dia amb les majors ganes de gaudir-lo i lluir-se. Mentrestant, els espectadors baden impressionats per tal energia imprevisible sense un deix de seriositat.  És doncs, una construcció culminant, i aprofitar al màxim uns recursos limitats li acaba de donar la màgia que el no tenir res proporciona.

Aquests tres nois mereixen un aplaudiment per la coordinació, minuciositat dels detalls i sinergia que viuen amb Be God Is des de fa prou temps. Sastre, Juanet i Pla, hereus i deixebles dels grans músics i artistes visuals americans, ruixen amb harmonia  d’humor i de talent els sentits des de la butaca activa. L’espectacle que s’ha fet gran i ha vist món, per adonar-se que s’ha desenvolupat amb honestedat i entrega funció a funció. És cert, però, que la collita pròpia de gags podria deixar de caure en tòpics i vicis de conducta com promocionar l’alcohol, el tabac o l’amor  romàntic heteronormatiu, però aquest és la gràcia de la comèdia espontània, que es riu de la naturalesa de les coses. I guanya més màgia si no hi ha ni una sola paraula que ho pugui espatllar.

Què és ser Déu per Espai Dual? Tenir poders divins és donar el propi color a un espectacle, determinar les regles del que hi passa però també patir les dures conseqüències del sacrifici per la responsabilitat. Tothom voldria ser Déu, o una altra versió de guia o líder, però després qualsevol fuig de tot el que suposa. Be God Is, dels espectacles més bojos i més intensos de la temporada, que requereixen més entrega dels actors.

A la nit a La Villarroel era un petit plaer amagat, i ara que és al Lliure s’acosta més a la democratització dels bigotis i els barrets.

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: