Mil voltes de campana entre Tailàndia i un maleter

Les cigonyes venen de Tailàndia

El Maldà

CIGONYES_horizontal-2
Medea Films

Una simple trobada de col·legues pot acabar sent el niu d’esdeveniments completament inversemblants. El pretext d’un embaràs i una visita evidencien que allò que sembla un espectacle realista informal no té per què ser-ho. Les cigonyes venen de Tailàndia és el relat d’una anècdota, aquelles històries que amb el temps esdevenen més imprevisibles i més macabres.

La idea original de Blanca Bardagil, ben boja, sembla que ha trobat en la companyia d’Els McGregor un grup interessat a encarnar la colla de les decisions precipitades que no porten mai res de bo. El públic riu del paper que li toca jugar i de com poden girar la truita les paraules a través de la persuasió. En el fons, però, Les cigonyes venen de Tailàndia és una història banal la intenció de la qual no és remoure ni reflexionar.

Els personatges actuen seguint les seves emocions de manera que els esdeveniments viuen girs sobtats i contrasts interessants que determinen la relativa credibilitat del relat. Per tant, una suma d’elements diversos resulten en una proposta prou entretinguda, al gust del públic content de trobar una peça lluny de trencar grans convencions però a la vora dels teatres de proximitat.

Perquè a vegades les persones prenen decisions precipitades de les quals és ben fàcil penedir-se i completament difícil d’arranjar-les, i val més convertir-les en relats macabres. Per aquest motiu l’espai, El Maldà, que sempre dóna una sensació domèstica, es contraposa amb un joc irreal de llums, so i silenci que allibera un aire que posa els pèls de punta amb focus i penombres de diferents temperatures.

 

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: