Immortal
Club Capitol
El monòleg del Club Capitol és la tràgica història de descobrir que aquella anhelada immortalitat només pot portar que males notícies.Bruno Oro, còmic reconegut, encarna multiplicitat de personatges en un seguit de gags situats en un planeta Terra en el qual una llaminadura concedeix la vida eterna. Un tema prou actual amb interès relatiu, que viu del renom i fama del seu protagonista.
Efectivament, ell fa molt bé la seva feina. El nivell d’entrega és absolut i durant el camí no perd l’honestedat que l’ha fet arribar a l’èxit. Ara bé, un subtil record a Sàpiens, també de ciència-ficció humorística, deixa al descobert la possibilitat que altres actors amb talents, si més no, comparables, estiguin sorgint com bolets arreu dels escenaris catalans disposats a democratitzar l’expertesa en les mil cares. És així, ara agrada riure’s o espantar-se dels pronòstics de futur.
Val a dir que el treball darrere del monòleg Immortal demostra ser exhaustiu, amb esforç metòdic incessant. Igual el repte ha estat per ell com per l’equip tècnic que li fa el suport, que tampoc es pot permetre fallar. La construcció d’Immortal ha passat per moltes mans de treball, i el resultat és un producte que evoluciona i permet que el text es vagi descobrint a si mateix des dels ulls d’un públic acomodat. Una creació teatral prou completa i amb registres molt variats, dins del que poden oferir el còmic i el Black mirror, que permeten seccionar-la i, per tant, és menys monòleg i més xou d’imitació. Per a tots els gustos.
El món va tan de pressa que gairebé es viu del canvi, de deixar morir per veure néixer.
Crit Cultural - Serveis culturals 