Submergir-se per posar en qüestió

Veu de dona

Sala Atrium

cartellveudedona2
Ariadna Pujol

Quatre monòlegs. Quatre crits altius en veu interpretada. Quatre petits o enormes instants de reflexió imponent. El món, la societat, tothom determina això que a la Sala Atrium empeny quatre joves a construir una peça de teatre sensible i determinada. Veu de dona es disposa a aprofundir en la concepció social com si fos entrar en una banyera. D’aquesta manera, despreses d’identitat, representen el testimoni d’una veu de conjunt amb un nom que en podrien ser molts d’altres.

Al tema, que mai deixa de ser adequat, gaudeix d’una presència creixent als escenaris, de manera que és impossible no recordar Aüc i trobar-hi referents estètics. De tota manera, és aquest llenguatge visual sobri, amb un espai escènic que serveix de complement silenciós a la veu de dona que el protagonitza. Les Fugitives, a més de dones, són també una representació de la força guiada per la frescor. La peça, tot i mostrar-se, fins a cert punt, deslligada, aconsegueix connectar amb el públic a través de quatre estadis emocionals diferents. Demostra que pot ser agressiva i també irònica, que cal entendre l’amargor que respiren les reflexions amb una gota de la innocent jovialitat que les idees clares i la falta de por arriben a donar.

El camí oferirà al projecte més seguretat i, per tant, més credibilitat, fins a arribar al punt de la transgressió en la concepció de temes, encara que siguin tan sensibles o tan presents com la violència masclista. De moment, però, és evident que Veu de dona entén la interrelació de llenguatges i està disposada a explotar de la millor manera un teatre  qüestionador i allunyat de la càrrega de la norma.

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: