No ha passat però, si es diu al món, serà real

Hàbitat (doble penetració)

Teatre Tantarantana

georgina latre

Les persones emmarcades dins de la idea de joves pateixen la força d’un estigma social que els imposa angoixes irrefrenables i desordenades. El fet de necessitar comunicar i saber allò que els altres comuniquen es converteix en una gàbia multi pantalla que fa néixer els textos d’Hàbitat. Al projecte hi conviuen diverses textures que exacerben la falta d’equilibri, de zona zero, que descriu l’espectacle.

Per a aquests grup de solitaris, l’eix temporal ja no té sentit. La canya és quelcom intermitent i les relacions, igual que els interessos, són volàtils. De la mateixa manera, l’Hàbitat on la companyia H.I.I.I.T. desenvolupa la seva obra és sintètic i disposa l’espectador en la distància irreconciliable, el cercar constant, que hi ha entre la realitat d’uns, i la percepció que en poden tenir d’altres.

Cada intèrpret dedica l’estona de l’espectacle a encarnar la viva imatge d’aquelles inquietuds que defineixen una generació, de les contradiccions que porten als joves a no entendre però seguir fent allò que l’univers digital ha portat. Així, l’energia es presenta irregular, amb tres grans pics i una tensió constant. De fet, l’espectacle exigeix una doble penetració diària que exposa l’equip artístic a audiovisualitzar-se, mai de manera crítica, sinó transparent.

Costa d’enganxar, però captiva, perquè és una mena de pluja d’idees, perquè la intenció prioritza l’espai de reflexió transgressora de manera que la concepció de la trama ni és lineal ni parteix d’una dinàmica tradicional de relacions. Hàbitat, un projecte que ha nascut de no-res, un camí que ha crescut a cada passa. La supervivència “do it yourself” manega incomptables elements que necessàriament han de ser comunicats perquè passin de veritat.

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: