La nit de Tots Sants porta fantasmes

La dona de negre

Teatre del Raval

22

La situació inicial és clara. Kipps va viure una desafortunada història i contacta amb un actor per explicar-la al seu públic. El plantejament de La dona de negre és prou original amb el fet de trencar la dimensió escènica però peca d’exessivament introductori, perquè la veritable història que encanta i per la qual s’ha de venir arriba ben entrada l’obra.

La dona de negre és, efectivament, una peça de terror. Més o menys a mig espectacle comença de veritat una tensió inquieta constant a la butaca. Efectes de llum i sonors acompanyen de forma clarificadora tal com es necessita els dos solitaris que empenyen el pes de l’obra. El text es doscobreix a si mateix, circular, ambientat en un segle passat que desperta la voluntat de transgredir, només de puntetes, l’estil Agatha Christie. El Teatre del Raval supera les limitacions que pugui tenir per oferir un espectacle senzill però sens dubte de resultat exitós.

L’experiència es presenta original per un públic a qui passa l’espectacle volant de sentir-se tant part dels esdeveniments. Evidentment que és ficció, però les emocions permeten connectar i la por és de les més primàries i efectives. D’aquesta manera, si l’advocat resulta ser l’actor de més alt nivell o si l’escenografia és més imaginació que res són elements secundaris durant el transcurs de La dona de negre.

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: