El combat de l’ahir i del demà

Una lluita constant

Sala Beckett

UnaLluitaConstant-14174603-1024x512
Kiku Piñol

La lluita de la classe oprimida és, igual que Una lluita constant, un tema permeable al pas del temps. No ve determinada per un espai, o per un moment en concret, sinó per un seguit de testimonis que evidencien el funcionament cíclic de la societat. Així doncs, La Ruta 40 i Carlota Subirós opten per deixar la paraula com a protagonista i generar un discurs, una peça, tan sols de testimonis. El vídeo, la imatge i el text d’un llibre són mostres d’aquesta voluntat de verbalitzar la història, igual que un espai que s’omple només del so i la presència permanent de la mirada de tothom.

Una lluita constant deixa en evidència l’espectador, l’interpel·la directament quan converteix el seu resguard de quarta paret en un actor, si bé només oient, dels múltiples relats que s’experimenten durant l’espectacle. Així, el burgès més o menys aliè a la dispura de la precarietat gaudeix d’una obra de teatre en la qual el seu paper és d’assembleari, vaguista o testimoni directe. Així, en un terreny incorpori, queden al descobert grans debats de la història, que capten l’atenció sobretot per demostrar que ahir, avui i demà passaran coses similars.

Més enllà de tot això, però, hi ha un costum molt negatiu que no acaba de deixar-se de normalitzar als escenaris catalans i es fa especialment palès en aquest. Fumar, i beure, és un recurs massa habitual que s’excusa de seguida per qüestions de fidelitat a un guió antiquat o generacions d’atmosferes concretes. Aquesta no és una queixa personalitzada, simplement una prova més que la construcció de la societat millor per a tothom s’aconsegueix amb Una lluita constant de coherència i responsabilitat.

Una obra que pentina molts temes, que genera una atmosfera atemporal a través d’un recorregut, que representa l’anonimat que viu i comparteix un debat sempre contemporani. 

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: