Si la ciència no ens fa riure, qui ho farà?

4D òptic

Biblioteca de Catalunya

Un actor o actriu pot interpretar un personatge o pot entrar-hi i ser el personatge. Aquesta és una tècnica exigent i , per tant, cal que sigui entrenada com qualsevol altre tipus d’exercici o esport. Cal per a grans peces i també quan les obres són amenes, fresques i simplement actualitzades.

Aquest és el cas de 4D òptic, un espectacle de Daulte que, igual que Tortugues i la desacceleració de les partícules, posa damunt la taula el dilema de la flexibilitat de l’espai-temps, i com no és impossible que hi hagi realitats alternatives que conviuen i s’ajunten i s’apropen. Així, es planteja la qüestió de si és possible interpretar un espectacle doble.

Més enllà de la hilaritat del repte, l’exercici de La Perla29 és especialment ardu. Cada actor o actriu interpreta dos personatges diferents amb les seves respectives profunditats i està sotmès a uns canvis d’escena d’infart. Ni tants tecnicismes científics aconsegueixen embafar davant d’una peça àgil, malgrat tot. Una conclusió o una realitat: les relacions entre persones acaben tipificant-se i repetint-se, fins i tot a altres realitats.

4D òptic podria ser lenta, perquè és llarga, però la broma i l’agilitat la fan distreta. Va acompanyada d’una banda sonora cinematogràfica que treu versemblança a una ciència-ficció que més que espantar viu uns nivells d’intensitat molt divertits.  Tants com són damunt l’escenari, tots ells gaudeixen d’un espectacle que, si s’aconsegueix quadrar, és molt agraït.

Laboratori i mansió Urkel, quina és la realitat?