Tornen a sonar les esquerdes

Aüc. El so de les esquerdes

Espai Lliure

auc-esp
© dorothee elfring

L’art es basteix amb totes les eines expressives per viure i fer viure un missatge. A través d’un camí creatiu es pot construir, peça a peça, un espectacle al voltant de la violència sexual, des de qualsevol perspectiva i amb la premissa de ser sentit i arribar vigorós fins el final. El nou espai i el temps han fet evolucionar l’Aüc que ja es va veure a l’Escenari Brossa. Tres bandes haurien d’haver donat llum, però precisament un exercici de súper llum contra foscs absoluts amaga en puntuals ocasions el conjunt que fregava els ulls del públic i, descobert, integrava els diversos punts de força.

No obstant això, Aüc ha crescut en mirada després d’alguns recents esdeveniments que han causat tant de canvi en la perspectiva de moltes persones. Visibilitzar és poder, i arribar més lluny amb un projecte que segueix sent absolutament seu i absolutament real és fonamental. Aüc a l’Espai Lliure ha guanyat en butaques i es reafirma en veritats, malgrat que hagi pogut perdre en proximitat. És una peça transformadora, generadora d’impactes i, per sobre de tot, vital.

Resulta magnífic com es pot treballar des de tantes disciplines diferents i fer-ho de veritat, sentit i per tant original a cada pas. Aquesta és la marca de Les Impuxibles i també de Carla Rovira, apropiar-se de la proposta i fer del procés creatiu la singularitat estètica del resultat. L’equip ha dit el que volia dir i el seu èxit n’és la prova. El viatge emocional des del seient colpeix en cada proposta i es nodreix de les virtuts de cada una per multiplicar-se.

Quan vaig veure Aüc per primera vegada em va fer més fàstic que ara. Vaig percebre en cada proposta l’horror que es volia transmetre. Aquest nou Aüc, tot i ser el mateix, es viu més solidari, ja no clama per sortir-se’n, perquè ja ha canviat. És molt possible que l’equip hagi evolucionat igual que la proposta per entendre-la, ja no com un crit de socors i regeneració, sinó com una decisió presa. De rebel a real, de la por a la ràbia, i després, de nou, a la serenitat. 

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: