Pixar-se a la tomba de Disney

POCAHONTAS o la verdadera historia de una traviesa

Sala Beckett

kiku piñol
Kiku Piñol

Els contes només són una ficció construïda per fer arribar a les persones uns valors. La persona real que hi va haver darrere de Pocahontas va ser maltractada i esclavitzada per uns estrangers que conquerien casa seva; contràriament, el conte s’enorgulleix d’explicar l’amor entre diferents. Bàrbara Mestanza juga sense contemplacions les seves cartes a través d’una peça de creació col·lectiva que encarna ferotgement. Pocahontas, que es construeix a partir de peces individuals que conformen un discurs en evolució, resulta molt ben defensada des d’un punt de vista energètic i vivencial.

Sense tabús, escèptica completament i molt punk. Mestanza enganya honestament perquè mostra la creació mateixa amb la màgia de la singularitat que costa veure en el teatre, malgrat ser-ne una característica intrínseca. Pocahontas és la guia pel raonament que porta darrere. Així, actriu i públic viuen conjuntament una primera part molt enèrgica i una segona més sensible, gestionada des del dolor.

L’atmosfera construïda a la sala de dalt de la Beckett viu de les mirades i els gestos còmplices que encertadament mouen al personatge a buscar germanor en les persones . Elles, resten a l’espera i s’assadollen de l’esperança ofegada d’un pessimisme emotiu que defineix el to de l’espectacle. La llibertat és rebel·lia quan està esclavitzada i, si no s’allibera, mor amb la feina permanentment inacabada.

Per altra banda, una peça d’aquesta magnitud exigeix moltíssima entrega, tant de qui la viu com de l’abstracció de qui la veu viure. Per alleujar la càrrega, la llum i els recursos sonors i audiovisuals, a més de tantíssims objectes que omplen l’espai, serveixen d’esquema visibilitzador de tot allò que les paraules carreguen, però poden deixar difós en l’aire altrament. Mestanza aguanta l’espectacle, a estones el viu i a estones el pateix, i gràcies a les seves múltiples habilitats, acaba en una producció rebel, trencadora, de talent artístic.

One thought on “Pixar-se a la tomba de Disney

  1. Admirable el treball artístic de l’actriu que condueix a l’espectador per un camí ple de simpatia desconcertant i a la vegada ens mostra la crua realitat del dolor de la realitat viscuda amb un ritme vertiginosament ràpit.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: