Teatre sobre els núvols

Els ocells

Sala Beckett

els ocells
Anna Fàbrega

La Calòrica, després de les exitoses farinetes d’insectes Fairfly, torna a qüestionar-se les veritats de la vida moderna des de la ironia més incisiva. A través d’un text de l’Antiga Grècia on ja hi havia escèptics sobre el sistema democràtic es deixa en evidència el model polític de societat del segle XXI. Els ocells, resultat de la seva residència a la Sala Beckett, és una burla amb molta canya, disparada a sang freda a través de mil i un referents compartits amb el pati de butaques.

Una vella senil que fa temps que ha mort tot i que se la tracti de viva, la democràcia, és el pretext per construir una història absurda i transitada des del ridícul a voluntat, amb els núvols com a base. Els ocells usa tècniques com la metàfora, el discurs a masses o la cançó, aquesta darrera de forma especialment desafortunada, per generar un relat tant potent que esdevé la sorpresa sabuda més brillant de la temporada. La buscada falta de dignitat deixa al descobert una ficció —amb focus, fluorescents i festa electrònica— plena a vessar de realitat contemporània.

Per desvergonyiment guanya l’equip artístic entregat i insaciable. Molta energia, i fonamentada en la careta animal, perquè Els ocells són la vella metàfora orwel·liana de l’enorme capacitat humana per enterrar-se a sí mateixa. L’espectacle és per sobre de tot  una comèdia en majúscules, perquè manté l’essència de divertir-se pel drama més enllà de voler distreure simplement. Se’n sentirà a parlar perquè el to i la mirada d’aquesta peça sedueixen el públic igual com l’assemblea dels ocells davant les paraules de l’humà, a la corda fluixa, com tant d’altres, entre ser l’enemic o el líder.

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: