Guerrilla Girls i la censura del nu a Instagram

Unheimlich

Sala Atrium

Unheimlich posa el focus en el nu femení i el seu protagonisme innegable en l’art. Centenars de dones a la història de l’art han estat representades en postures irreals com a imatge de bellesa, vulnerabilitat o puresa. Aquest és el tema. La Sala Atrium esdevé la llar de les pells eternament quietes i exposades. El museu, espai intemporal en el qual les persones exploren el seu moviment inconscient en espais immòbils, sense prestar-se gairebé gens d’atenció perquè dediquen tota la seva mirada a cossos en moltes ocasions nus, quan la seva pròpia nuesa representa un símbol potentíssim de privacitat i intimitat, i fins i tot censurable.

Quatre anònimes en un museu, sense obres però inconfusible, dilaten l’instant per viure des del seu propi cos tensió i dictadura darrere del nu femení. Les quatre actrius exposen un mallot de segona pell mentre imiten conegudes obres d’art i experimenten ser models des de l’artificiositat de l’immobilisme, fins que perd tot el sentit. Només una veu és present a Unheimlich, la de l’altre, la que no és el nu femení i és digne del saber i de decidir.

Sustenta l’interès del públic en una intensitat que penja d’un fil, de l’atenció constant. El treball minuciós de les actrius per construir el seu propi relat de silenci, l’evolució de l’espai a través de la llum i el so distorsionat són elements que marquen un camí sense grans girs malgrat que permanentment ascendent. Possiblement el públic no estigui acostumat a peces tan innovadores quant a fil argumental. Una proposta que aparta el temps, després l’espai i finalment l’artificial per acabar en un nou pla, despullat ja de qualsevol capa de ficció; la mirada real.

Unheimlich és una peça molt reflexionada, plena de matisos, on la força està en la idea.