Jutjar un espectacle per la coberta

Negrata de merda

Teatre Tantarantana

negrata de mierda
@LEENTRELINEAS

Negrata de merda és dels títols que més crida l’atenció entre els que es poden trobar a la cartellera teatral. És agressiu, però també atrau i genera unes expectatives. Sorprèn, doncs, trobar-se amb un tractament convencional estil Un déu salvatge partint d’un títol gairebé incòmode. De fet, però, busca allunyar-se del referent i planteja un espai simple, completament diferenciat de qualsevol localització concreta per donar focus a les converses ràpides dels personatges. La història és més en les idees que no en els mateixos fets que l’activen.

La trama simple creix a través d’una dialèctica molt treballada, àgil i completament actualitzada. L’autora és conscient que en escena hi situa persones blanques discutint sobre un conflicte racista sense que aquells qui s’hi veuen afectats tinguin ni tan sols presència. N’és conscient i parteix d’una caricatura realista de l’autocrítica occidental contemporània. Negrata de merda fa treballar les neurones i prova que la producció cultural va de la mà del creixement social.

Val a dir que l’espectacle hauria guanyat més intensitat, segurament, donant dues voltes als efectes de so, o treballant les raons que porten la peça a situar-se amb una escenografia concreta, per no perdre credibilitat puntualment. De tota manera, la proposta és molt exigent i posa al punt de mira cada intèrpret, arrodonint els personatges escena a escena. De fet, el Tantarantana ofereix una nova composició lluny del tradicionalisme esclau a la italiana.

Negrata de merda està escrit molt minuciosament, deixant espai a la sensibilitat d’uns personatges que, ja no vivint de forma mediocre i intranscendent, reflexionen sobre la seva irremeiable posició supremacista davant del racisme. Ni els buits de trama suavitzen una discussió brillant per la seva honestedat, transparència i contemporaneïtat. Celebrem que el teatre sigui un espai de reflexió, cada vegada més, igual que No es país para negras, sobre la cara oculta d’occident del segle XXI.

 

One thought on “Jutjar un espectacle per la coberta

  1. Totalment d’acord amb el que dius.
    És una obra que en certa manera incomoda perquè qüestiona la nostra visió “occidental” i dels “no perjudicis” en que hem viscut fins ara. Fa pensar.
    Entre el públic hi havia una família de raça negre davant meu. Vaig sentir vergonya aliena, m’hagués agradat poder conèixer la seva visió de tot plegat, de tot el que s’hi deia… Em consola pensar que l’autora sabia perfectament amb quines cartes estava jugant.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: