Un món sencer entre quatre parets

La marca preferida de las hermanas Clausman

Sala Beckett

32735295917_acc3d22473_z
© David Ruano

En un menjador tancades, butaques sense possibilitat de comprendre amb els propis ulls allò que s’esdevé darrere les parets empaperades dels noranta més que per les paraules d’elles. Valen i Sara, filles d’exiliats argentins, que no pertanyen ni a un món ni a l’altre. La marca preferida de las hermanas Clausman és un retrat íntim que Szpunberg converteix en la història d’una generació.

L’escenografia procura ser el més realista possible, sense marge per la imaginació en aquest espai tancat, amb dues sortides que, contràriament, depenen només de les expectatives generades. Una mare que fa por i diversió i lleure sense regles fora d’aquest espai. El públic té l’oportunitat de colar-se en la intimitat de les adolescents, els seus dubtes i joves innocències i una extrema soledat empresonada que fa ombra a tota la resta. L’escena generada és entendridora perquè, de fet, no són més que orfes de la dictadura.

Cada germana exacerba els seus trets davant la supervivència dura a la qual es veuen sotmeses. La seva quotidianitat les fa diferents, però absolutament compenetrades i, fins a cert punt, dependents una de l’altra. Totes dues amb el deure de ser la família absent de l’altra, amb l’empremta singular que protagonitza la seva normalitat. Presenciant la màgia amb què totes dues actrius juguen amb tons diferents a ser les germanes, que a la vegada juguen a ser altres persones fruit de records que no han viscut mai, es fa difícil no connectar amb la realitat dura de La marca preferida de las hermanas Clausman.

Així, l’espectacle que es va estrenar el 2010 al Tantarantana i ara torna a la Beckett per la residència de l’autora, transporta a escenes d’una existència, amb pauses llargues entre seqüències que deixen el descobert la naturalitat de la vida domèstica i tant singular com pot ser.

 

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: