Dividir la finca i fer-ne apartaments turístics

Rostoll cremat

Biblioteca Nacional de Catalunya

rostoll cremat
Mateu Bennàssar i Ángela Nicolau

Els guiris omplen les platges de Mallorca. Si això és així, és perquè ho hem volgut i en traiem benefici. Rostoll cremat analitza aquesta afirmació i es planteja si potser el benefici en un futur pròxim amaga els riscos i pèrdues a llarg termini i ens ha fet prendre decisions errònies. A través de disbauxa, caricatura, aquesta obra primerament divertida es mira el melic amb un tema absolutament contemporani.

La rondalla del Joanet de sa Gerra parla de com el progrés, el fet de voler créixer sempre desdibuixa les prioritats. Seguir un conte i aprofitar-se també dels grans ambiciosos de la literatura és un bon fil conductor i dota de dinamisme la peça, perquè la separa en paquets independents coherents entre si, fa fluir les idees i manté el joc de realitats. És quan fa més estona que oblidem que tot es tracta de la família pobreta d’en Joanet de sa Gerra que l’obra esdevé més feixuga, divaga durant força estona sobre una realitat clau: Mallorca ha canviat i els mallorquins s’hi han adaptat sense voler.

La temàtica connecta amb Barcelona perquè les barcelonines hem sigut la majoria turistes a Mallorca i perquè compartim les sensacions que es viuen a l’espectacle en molts casos. Però també és cert que no és el mateix la Biblioteca Nacional de Catalunya que el Teatre Principal de Palma. Les persones del públic aquí trepitgen el terra de rostoll cremat i respiren a la cara de la família de les desenes de personatges, a més de gaudir l’espectacle des del filtre de la paròdia.

Per això l’estil d’interpretar de Toni Gomila, una mica el rei del seu propi espectacle, cobra un encant singular i s’admira especialment. Ell, certament, és una bèstia actuant quan s’aprofita del seu tret dialectal salat per incrementar l’expressió i per descomptat la ironia hiperbòlica del que està dient. Recorda inevitablement als grans referents Noè i Lídia. Tot l’equip, vora la platja estant, són grangers i artesans, són polítics i també turistes, ambició i persistència, però també consciència massa tard. Rostoll cremat demostra que la vida de les persones en societat, al final, s’explica amb una rondalla.

 

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: