Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I
Teatre Lliure de Gràcia
La Calòrica celebra deu anys de teatre tornant a representar la seva primera obra de teatre, Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, origen també de la companyia. És una paròdia sobre els dies d’agonia de la reina catòlica Isabel I abans que morís de càncer d’úter el 1504. Sens dubte, elecció d’un moment clau per fer-ne una tragicomèdia, perquè mostra el declivi amarg i segurament indigne de la mare de la terra castellana i orgull de la seva nació.
Així doncs, deu anys després del seu debut a l’Institut del Teatre, amb més d’una desena d’espectacles propis i col·laboracions diverses, i carregant a l’esquena un premi de la Crítica, un premi Max i un Butaca per Fairfly, La Calòrica es ret homenatge a ella mateixa repetint la seva primera producció. Aprofiten l’avinentesa per engrandir l’escenografia, mantenint però l’estructura i estètica. De la nova versió lleugerament revisada, fet que molts no hem tingut el plaer de comprovar, es diu que l’espectacle ha agafat un color diferent després dels esdeveniments de la primera dècada del segle XXI. La veritat, però, el missatge podria ser força intemporal, perquè la pudor de tancat de l’Espanya profunda segueix i seguirà contrastant amb els aires de frescor i modernitat que venen des d’Europa. Cinc-cents anys després, la mirada centralista i repressiva del poder central s’assembla força a la de llavors.
La clau de l’espectacle són les interpretacions i el seu text agut perquè, amb la màxima seriositat i pulcritud, les portes a la intimitat monàrquica queden descobertes, deixant pas a una caricatura divertida i grotesca, molt personal en cada artista. El to i llenguatge rocambolesc exageren i contrasten amb la vulgaritat de les formes. Feísima enfermedad és, doncs, una obra entretinguda que amb el temps ha acabat guanyant picardia per allò que inicialment podria haver demostrat certa innocència. El muntatge mostra la capa còmica, de comèdia bruta, però també una construcció menys superficial plena de detalls crítics, que s’aconsegueix a través de la interpretació. Fins i tot, algun dels membres de la companyia aconsegueix donar la volta a les paraules nobles gairebé sense dir res.
Crit Cultural - Serveis culturals 