Despertes i has deixat de creure en la teva vida

Germanes

Baixos 22 d’El Tantarantana

G_064D_ANNAFÀBREGA
Anna Fàbrega

Dues dones veuen les seves vides entrellaçades en una habitació d’hotel. Totes dues se senten incòmodes amb la seva posició al món i veuen passar la vida descontentes amb la seva experiència en la figura de germanes d’algú. Wajdi Mouawad escriu aquesta peça, que són gairebé dos monòlegs, donant vida a personatges que es descriuen a elles mateixes amb expressions dures i intenses com “bisons caminant contra el vent” o “ponts per on passen els humiliats”. Sens dubte, paraules treballades per construir amb molta profunditat els personatges que les diuen i que marcaran el to del text.

Potser, en aquest Germanes, el més sorprenent és el muntatge escenogràfic. No perquè sigui trencador, perquè resulta extraordinari per la sala en què es troba. Sembla que hi ha més pressupost, o almenys més ben espremut que en altres produccions que s’han vist als baixos del Tantarantana. La sensació de nou i de net atorguen al muntatge aquesta percepció de trobar-se fora de lloc, com en un hotel. Igual passa amb el so i l’audiovisual, molt ben coordinat i sense cap mena d’error, sorprenentment, perquè quan es tracta de simular la intel·ligència artificial i no n’hi ha, és summament perillós fracassar en la descoordinació. En aquest cas, poc se’n parla i es pressuposa, però no passa.

Germanes, malgrat tot, acaba tenint un ritme feixuc, que comença bé i sembla tenir forces ingredients per sacsejar les emocions, però queda una mica buit. Les dues dones connecten en catarsi en aquesta habitació enmig de la neu amb un procés emocional que, segons com es miri, arriba sense venir d’enlloc. La qualitat del text és innegable, i, de fet, gaudim especialment d’una Geneviève que lluita les seves petites batalles, fins i tot còmiques en algun moment, i comparteix amb la seva companya d’escenari, la Layla, la necessitat de viure de passada, sense mirar-s’ho gaire, debatent-se entre la mediació de conflictes internacionals i la mediació dels propis valors.

Creure’s el que es fa es posa sobre la taula amb l’experiència dels dos personatges de Germanes, i fa evidents les emocions en conflicte que duen a dues dones madures a capgirar les vides a les quals s’havien resignat.

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: