[kórps]
Sala Hiroshima
Per estrenar-me en la crítica de dansa he escollit una proposta que ja sabia per avançat que va sacsejar mirades a la Fira de Tàrrega, per tant no descobreixo res si dic que és un treball suggerent tant per públic experimentat però també per noves mirades verges de la dansa. [kórps] és un exercici de dansa contemporània a partir de balls i celebracions pròpies del folklore català al voltant dels rituals mortuoris i el dol. Treballa per buscar l’origen del moviment de danses tradicionals i assimilar-lo a la naturalesa del corb, un animal molt vinculat a temes funeraris, i del cos sense vida. Se’n desprèn una peça coral que combina moments conjunts i solos d’una gran exigència.
[kórps], en la seva versió per sala tancada com la Hiroshima, es nodreix de la construcció d’una estètica a través de llums de neó, fum i una sonoritat lúgubre per generar una atmosfera de festa de bruixes més que no pas de desastre dramàtic sobrepassat. Costa d’imaginar en una plaça, sota la llum del dia, sense la foscor i el negre que destaquen el moviment. Si aquesta proposta connecta de maneres tan diverses amb el públic i s’obra a múltiples interpretacions és en gran part per un equip versàtil de ballarins i ballarines. És respectuosa i respira uniforme, tot i estar composta per moviments que freguen el límit de la violència.
Una proposta, en definitiva, força tenebrosa i molt viscuda. Requereix un talent que deixa astorades a persones noves i velles en la dansa, sobretot per la coordinació, la compenetració entre artistes damunt de l’escenari i l’ús de materials complementaris que fan créixer la música amb instruments i veu com una extensió més del moviment corporal. [kórps] genera imatges de mort des de la relació amb les persones vives. La por, i la resignació amb la resistència incansable i la màgia del col·lectiu.
Crit Cultural - Serveis culturals 