Festivals del món: resistir o ajornar?

Ja és oficial. El Primavera Sound d’aquest any serà del 26 al 30 d’agost. Mateix cartell, mateix vintè aniversari, però dies diferents. En canvi, altres festivals com el Canet Rock, el Sónar, o Mad Cool a Madrid esperen poder-se celebrar malgrat el greu pronòstic sanitari. Molts festivals de tot tipus com el Sismògraf d’Olot o la Mostra d’Igualada no han tingut més remei que cancel·lar-se, però els que tenen el poder o maledicció del marge de temps per prendre una decisió, què han de fer: cancel·lar o mantenir?

Primer de tot, i com era d’esperar, tots els festivals de música que estan optant per no celebrar-se proposen o garanteixen que proposaran una segona data en un període de temps prudencial. Menys Glastonbury, és clar, però el rei dels festivals funciona a part. Amb tants milers d’entrades venudes i moltes bestretes pagades, seria autodeclarar-se la ruïna decidir cancel·lar de forma absoluta l’esdeveniment. Ara bé, altres festivals que potser no compten amb tantes despeses prèvies i on els ingressos. o bé ja hi eren per vies de subvenció, o bé estaven previstos més tard, sembla que es porten més les propostes alternatives des de casa confinades. 

Acabar amb la vida del teu petit fill festival és, sense cap mena de dubte, sentenciar una cadena de producció fonamental i el pa que mengen una gran quantitat de persones, per no parlar de la pèrdua d’oportunitats per companyies i bandes que deixen escapar un altaveu enorme com són els festivals. Si en els darrers anys hem descobert festivals sota les pedres és perquè la cultura ha trobat una via de refugi davant la brutal precarització del sector. Els festivals estan subvencionats, patrocinats i aglomeren públic, elements difícils de fer coincidir darrerament. 

Així doncs, dir adéu al somni anual de molts sembla que sigui una aberració. És remarcable però, recordar que es tracta d’una pandèmia d’abast mundial el que ocupa el debat i per tant, pecar d’innocent i no gestionar amb temps podria donar lloc també a enormes pèrdues de diners i una mala gestió tant logística com d’imatge. Aquells músics del Titànic que creuen que podran salvar els mobles per un atzar del temps és evident que estan preparant-se pel pitjor des de l’ombra, també. 

El debat rau doncs en plantejar-se com se superarà aquesta situació dramàtica, si mai arriba a acabar. Es parla que la societat s’està reinventant i troba maneres de viure i sobreviure des de casa i amb mitjans telemàtics. De moment el que sabem és que la cultura només ha sabut, i ho agraïm profundament, regalar-se a totes les llars a través de l’obertura total, com #TeatreAlSofà o projectes una mica més privatius per una mirada social com Ticketic

Ara que es coneix que la gent no pot viure sense música, sense llibres ni sense teatre, desobrirem la sopa d’all quan esbrinem com artistes de la música, literatura i arts escèniques poden viure si no es paga per la cultura. Aficionats i aficionades als festivals, prepareu l’agenda perquè els vostres esdeveniments preferits de l’any canviaran de dates, vulguin o no. Només esperem que el públic pugui ser-hi, en la data que sigui, per seguir vibrant i activant així una economia tan estimada. 

Judit Martínez Gili

@CritCultural

One thought on “Festivals del món: resistir o ajornar?

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: