Els somnàmbuls
Escenari Brossa
Els somnàmbuls és una adaptació lliure de Llàtzer Garcia de Design for living que, per les persones que no la coneixem, és una obra de teatre i posteriorment pel·lícula nord-americana dels anys trenta que va del mateix però en l’alta societat i massa rància per fer-la avui sense adaptar-la. El plantejament narratiu és un triangle amorós que busca i reflexiona sobre la inabastable idea de parella quan es tracta de tres persones.
El fil argumental de partida genera interès tot i que és força previsible, precisament perquè té quelcom de cíclic. Malgrat això, com a comèdia agrada i entreté significativament per l’exercici d’èxit en la direcció interpretativa, i en la interpretació dels artistes, per descomptat. Els somnàmbuls guanya per espontània i per quotidiana. Els personatges fan riure perquè són molt naturals, fet que és veritablement difícil d’aconseguir i marca la diferència entre ser creïble i generar empatia, i quedar-s’hi a mitges.
Sorprèn, per altra banda, que aquesta producció que es va veure a Temporada Alta s’hagi quedat a un pas de culminar la revisió postpandèmica en certs detalls. De fet, tot i que el plantejament del text és genialment contemporani i no li calen modificacions, construeix situacions força a prop del públic físicament. Espectadors i espectadores, des de la seva cadira, testimonien a pocs centímetres converses i petons restant cert valor a la mascareta que porten, l’entrada esglaonada que han fet i el gel hidroalcohòlic que s’han posat per enèsima vegada. Detalls mínims, val a dir, subratllats per la prudència actual per mantenir les mesures de seguretat.
Sigui com sigui, és una obra que fa riure, molt ben executada i dinàmica, més circular que no pas ascendent, propera i quotidiana. Es nota l’esforç per parlar d’amor evitant comentaris i actituds que fan mandra, per representar quelcom que defineix més la manera de relacionar-se i d’anar entenent les emocions d’avui. I, què coi, ve de gust sentir la vocal neutra de tant en tant als escenaris de Barcelona.
Ara bé, per què es diu Els somnàmbuls? Poc que s’aclareix.
Fotografies de l’espectacle: Paco Amate i Sílvia Poch
Crit Cultural - Serveis culturals 