Si una imatge és tot el que necessites, amb una imatge n’has de tenir prou

TIRANAS BANDERAS II

Nau Ivanow, 7 de març de 2021

El col·lectiu La Santísima Trinidad van guanyar el 2020 la beca DespertaLab per una primera creació que, com s’explica a Tiranas Baderas II i en aquest article de les últimes hores abans de l’estrena que vaig escriure, ha digievolucionat a una segona versió nascuda de tots els canvis viscuts en el darrer any; ha esdevingut una creació que veu de la inversemblança absoluta d’esdeveniments com l’assalt al Capitoli, l’empresonament d’artistes o una família reial que es vacuna quan va de visita. Així, La Santísima Trinidad presenten una peça disposada a trobar nous significats en idees limítrofes al que se suposa que vol dir crear una obra de teatre.

Tiranas Banderas II és una performance, doncs, sense actors ni actrius damunt de l’escenari, sense personatges que s’interrelacionen, sense història o fil argumental. Si una imatge és tot el que es necessita i el mitjà ha d’acabar sent el missatge, com desenvolupa la veu de l’espectacle, la peça es proposa fer un pas endavant per distanciar-se de les convencions, deixant així un pas enrere el públic, que prova de seguir, com pot, el ritme transgressor que vomita astorant missatge polític de principi a fi. La proposta visual és absolutament bèstia perquè porta a una altra dimensió aquella reflexió originària, de banderes com a eixos vertebradors de l’organització despòtica que regeix les nostres vides. Tiranas Banderas II pot arribar a generar incomoditat en un sentit macabre perquè ha prioritzat l’art per sobre de l’organització lògica d’unes ments víctimes de les banderes i de les categories.

En una ironia sobtada, Tiranas Banderas II es converteix en una caixa particularment estranya on trobar exemples d’absurditat quotidiana, igual com les banderes són contenidors especialment desafortunats de poder i violència sobrejustificada. La creació acaba sent un ampli recull, fruit de la seva fructífera investigació, que inclou les banderes de cada cosa com a prova que existim, que som algú que té una identitat basada en les categories a les quals decidim pertànyer i per les quals decidim respondre. Absurditat essencial i altres formes d’opressió vertical autoimposada, Tiranas Banderas II passa per diversos estadis energètics desafiant la capacitat de sostenir i surfejar l’esberlament de convencions assumides pel públic. Tots els plats són damunt la taula.