El dia en què tampoc es va fer la revolució

La setena porta

Fundació Joan Brossa Centre de les Arts Lliures, 6 de gener de 2022

El recentment batejat Centre de les Arts Lliures i els Pirates s’han conxorxat per re-inaugurar la sala amb una comèdia a partir de diferents obres de Joan Brossa; un collage a mans de Laura Aubert. En una planta d’oficines s’hi conjuguen durant un dia qualsevol desenes de persones diferents i, en la manera de comportar-se i les relacions que mantenen, deixen entreveure les relacions de classe i privilegi patents en el nostre món, fa cinquanta anys i ara. Per la planta d’oficines hi passen multitud de personatges: tres secretàries a qui ningú fa cas i els seus caps, persones riques o de l’església o personal de neteja i manteniment. Tots encarnats a contrarellotge per Laura Aubert, Francesc Marginet, Cinta Moreno i Manar Taljo en un entrar i sortir efervescent de vestuari i perruques.

La història està clarament creada des de l’humor més absurd i mordaç a una passa entre l’essència Brossa i la pirata. Hi ha caricatura de les situacions més quotidianes, trencaments del temps natural del relat i esdeveniments inversemblants mullats de crítica. Al mateix temps, els personatges prenen forma en un limbo que no arriba a ser l’encertadíssim i entregat clown, però tampoc es queda en la mera versemblança. En aquest mig camí, és possible conviure sense un enorme trasbals emocional amb la tensió de la crueltat i la impassivitat davant la injustícia amb apostes de dramatúrgia fortes, poc abans o poc després de la irrellevància més esbojarrada. Sigui com sigui, les interpretacions fan possible trobar la dolçor i entendre l’arc i història de cada un dels moltíssims personatges que apareixen en el relat, aconseguint allò tan bonic de veure-hi algú més enllà de l’intèrpret. És, doncs, una proposta exigent per l’elenc pirata, l’èxit de la qual rau en la diversió supèrflua del públic. Molt bon rotllo, en general.

Cal una menció especial pel muntatge escenogràfic, que ho situa tot plegat en l’espai diàfan abans de les portes tancades i arriba a fer pensar que realment hi ha despatxos, lavabos i un ascensor, en aquest univers de La setena porta on tot és possible. Així, els Pirates donen el tret de sortida a una nova programació fent una declaració d’intencions clara. En les antigues lectures revisades s’hi descobreixen perles amb molta vigència, i els llenguatges, tot i que amb molt més marge de risc, tenen recorregut per funcionar.

David Ruano