Concurso de malos talentos
Teatre Lliure de Gràcia, 26 de novembre de 2022
Què s’hi veu en aquesta proposta?
Amb els diners i l’altaveu de ser una producció del Teatre Lliure, Concurso de malos talentos fa un retrat de les generacions millenial i Z davant d’un món hiperaccelerat i dependent de les expectatives. Ho fa a través d’una performance oda al baix rendiment, combinant referents teatrals cèlebres amb els discursos, personatges i codis més actuals.
Què m’ha agradat o m’ha sorprès positivament?
Com es posa en dubte la idea de teatralitat, les expectatives i la necessitat de complir amb cap exigència. Les imatges generades, molt potents, i un guió molt i molt naturalitzat. És molt encertada la manera com donen focus a les nimietats o a tot allò que passa a l’ombra i que té tant o més interès que l’espectacle, com les transicions i els canvis en l’espai.
Què no m’ha convençut?
Certa deixadesa i passivitat en una buscada intenció de fer les coses amb desgana i sense artificis. A priori està molt bé, però acaba sent pedant, perquè molesta la mateixa intenció que l’espectacle no compleixi amb l’esperat. Sembla que el resultat encara es podria treballar més, perquè són unes poques imatges bones lligades de forma estranya.
Comentari de context:
Aquesta és la quarta producció de la companyia José y sus hermanas, que ho va petar molt fort amb el seu primer espectacle de Los bancos regalan sandwicheras y chorizos. Des de llavors s’ha convertit en la companyia emergent més popular, i en els seus espectacles ha tocat temes completament contemporanis amb un llenguatge i un to juvenil, directe, modern i quotidià, entès com a transgressor quan se sent en un teatre.
Recomanaria l’espectacle?
Tot i que té molt bons moments, no em sembla una proposta que en general deixi clara la seva intenció al públic.
Valoració: 7/10
(aquesta entrada no és una crítica, és una ressenya ràpida amb finalitat arxivística)
Sílvia Poch
Crit Cultural - Serveis culturals 