Crítica a la maternitat feta per una mare

Les associades del Club dels Úters Penedits

Àtic 22, Teatre Tantarantana

asociadesss

Quan una dona decideix ser mare es disposa a canviar la seva vida per complet. Aquesta no és una modificació temporal, sinó que condicionarà els propers trenta, o més, anys de la vida.  A Les associades al Club dels Úters Penedits Continua la lectura de “Crítica a la maternitat feta per una mare”

Tants l’acompanyen cada nit però, sense ser-hi sencer, es troba sol

One Arm

Teatre Akadèmia

Resultat d'imatges de one arm akademia
Aleix Gordo Hostau

Hauria estat boxejador d’èxit però un accident el va deixar sense braç. Faltat de braç i faltat d’emocions. Ollie Olsen ho tenia tot i una pèrdua va frenar-lo de seguir endavant. Continua la lectura de “Tants l’acompanyen cada nit però, sense ser-hi sencer, es troba sol”

El duet còmic ha envellit peculiarment

Al i Oli

Teatre del Raval

Resultat d'imatges de al i oli teatre del raval

 

 

 

 

 

Anys després d’haver dissolt la seva unió, el duet còmic dels teatres novaiorquesos s’ha de tornar a reunir per un últim número a la televisió. Després de tant de temps però, els anys els han convertit a tots dos en vells remugaires amb problemes de memòria i de circulació. Al i Oli, al duet màgic i pintoresc, es comporten ara com gat i gos. En un espectacle fàcil de digerir i sense massa complicació, juguen amb la reiteració, la burla i l’exageració per fer passa una estona entretinguda.

Per a un espectacle com aquest fan falta uns intèrprets disposats a portar a terme una actuació rodona del seu personatge, de manera que no siguin tan sols les paraules que fan riure, sinó també gestos, mirades i silencis. Si bé és cert que no té cap profunditat més que la del pas del temps i l’efecte de no perdonar, l’obra compleix amb el seu objectiu de distreure i fer riure. La funció com a conjunt és divertida i segurament és així gràcies al protagonista, Oliver Clark, que carrega sobre les seves espatlles l’humorisme que compartirà amb la resta de membres del repartiment. A part d’aquest centre hi ha un interessant treball de moviment i actitud dalt de l’escenari, així com una treballada coordinació entre tot l’equip tècnic i els actors. Només caldria agilitzar els canvis d’escena, o trobar quelcom que entretingués al pati de butaques més que un fosc.

Un cop finalitzada, la funció ha tingut escenes més altes i més baixes però còmodes en conjunt i de gaudir. Davant del repte que podria suposar actuar amb persones grans Al i Oli en surt victoriós. És clar, han jugat amb un humor d’èxit fàcil. Altes obres han parlat de persones grans, com Amics íntims, però el que defineix realment Al i Oli és el format, més semblant malgrat les diferències a l’estil Sugar Testimoni de càrrec, a l’antiga.

 

 

Ricard III – Crítica

Si l’alta noblesa visqués en l’actualitat, portaria vestits negres de mudar i viuria en sumptuosos palaus de parets de cristall i mobles platejats. El terra seria metàl·lic i sonaria quan les persones importants hi caminessin, igual com les portes automàtiques s’obririen soles en sentir la seva presència. Així ho imaginen en aquesta adaptació de l’obra mestra de Shakespeare, Ricard III. Continua la lectura de “Ricard III – Crítica”

Ivànov – Crítica

D’Anton Txékhov en resta tan sols el text, perquè aquesta versió lliure d’Àlex Rigola s’ha permès canviar-ho absolutament tot. La seva història, Ivànov, parla d’un jove empresari, gairebé arruïnat, casat infeliçment amb una dona enamorada però greument malalta. Una família adinerada amiga seva i les pretensions de nobles pobres i dones riques són el colofó d’aquest drama que, de la Rússia tsarista del segle XIX, ha estat transportat a temps present. Per la resta, el Teatre Lliure de Montjuïc Continua la lectura de “Ivànov – Crítica”

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑