Poesia amarga d’identitat i sorra

Kolmanskop

Sala Atrium

kolmanskop_1
Josep Piñol

Una noia mira al buit. Vestida de color sorra, l’envolten unes cordes seques i, amb la ciutat deserta de Kolmanskop darrere, es disposa a donar veu al testimoni resultant del projecte. Aquest és un d’aquells espectacles que, un cop acabat, incita a Continua la lectura de “Poesia amarga d’identitat i sorra”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑