Posar en evidència l’evident

Concrete Matter

Centre Cívic Urgell

De les noves tendències en el teatre en critiquem sovint el distanciament amb les audiències generals. Sembla que has d’haver vist i haver llegit a segons qui per entendre de què es tracta, o simplement per no semblar estúpid entre una grada de persones enteses en hermenèutica i metafísica (dues paraules aleatòries que he sentit dir en segons quins contextos i que encara no he entès què volen dir). Per això, només les persones que han vist o han llegit a segons qui se senten convidades -o mereixedores- d’assistir a espectacles d’arts vives més experimentals, o noves tendències, o com li vulguis dir. I qui cregui el contrari, segurament és perquè afortunadament ha aconseguit traspassar la barrera estereotípica i intel·lectual i ja és una més dins del mundillu.

Per això veure Concrete Matter especialment en un centre cívic transporta a una gran desubicació buscada. Tenim, per una banda, les mares en escena, que aparentment no combreguen tan a la lleugera amb els llenguatges experimentals, i mostraran inicialment reticències per indicacions i situacions estrafolàries que proposen les filles. Mares i filles es posen a la pell de performances de l’època daurada de les performances, o d’assajos amb directors d’índoles diverses, o clàssics absolutament mítics de la història del teatre. Qui és cada una, a més de l’abisme entre les unes i les altres, humanitza i relativitza això tan sagrat que espectadors i espectadores havíem de conèixer, però no ens sona de res. Perquè, efectivament, lluny dels seus espais habituals, aquest espectacle encara està més desubicat en un auditori on ningú esperava trobar-hi propostes inusuals.

Concrete Matter estira tant el fil que li dona la volta, i permet riure’s una estona de saber massa coses, i de no saber-les. Des de les noves tendències se’n riu de les noves tendències, i posa de manifest que no cal ser súperintel·lectual per entendre alguna cosa, i que sovint possiblement ni tan sols hi ha cap cosa a entendre. De concret res, vaja, i aquest exercici de proximitat casolana és d’agrair quan el mundillu del teatre s’està fent cada vegada més hermètic. Amb aquesta proposta de Los Detectives i les seves mares podem posar-nos en evidència a nosaltres mateixes, i gaudim per una estona del ridícul visceral, divertit de tant passat de voltes com està.

Los Detectives – Concrete Matter

Advertisement