Els Pirates somien amb un èxit còmicament intens

El somni d’una nit d’estiu

La Seca Espai Brossa

Roser Blanch

Un dia algú va prendre un beuratge que el va dur irremeiablement a imaginar un somni que després escriuria i centenars de milers d’espectadors podrien admirar en boca d’altres molts anys després. Aquest somni, El somni d’una nit d’estiu, es revela des d’un to força més murri en boca de la companyia Pirates Teatre. L’obra tal com Shakespeare la va escriure s’amolla a la mesura del repartiment, el qual, a ritme frenètic, representa tots els personatges amb els corresponents canvis de roba i de registre.

Sense fer-se llarga ni pesada, El somni d’una nit d’estiu equilibra la comèdia amb música i la poesia dels mots clàssics. Les paraules són clares i s’acompanyen amb comèdia i amb instrumentació ben harmonitzada. D’aquesta manera, tots els actors fan brillar el text amb un aire tarambana, que l’acosta a l’alçada del públic. Aquest no es perd cap detall gràcies a l’estructura imaginada com el bosc de Titània i Oberon. Un escenari elevat permet trobar camí per sota i història per sobre, a part de limitar on es troba l’espia i on l’espiat. En definitiva, gens de decorats però molt de vestuari i molt d’atrezzo agilitzen aquesta versió una mica sacsejada de l’obra.

Divertits, juganers, musicals, la proposta es nota treballada i ben adequada a un públic que no ha vingut a avorrir-se. Suposa un risc repetir El somni d’una nit d’estiu en ben poc de temps en una temporada plena de rememoracions a l’autor. De fet aquesta mateixa es va fer a l’Almeria Teatre, però és que, a més a més, ara mateix hi ha diversos textos de Shakespeare dalt de l’escenari: Ricard III, Romeu i Julieta, ben aviat Hamlet, entre tantes altres. Al final però, tot queda en versions diferents que malauradament el públic compara. Aquesta, d’aquesta companyia, malgrat la competència, se’n surt amb el seu muntatge amb el públic de còmplice. No serà la de major pressupost ni actors més coneguts, però està molt ben portada a la pràctica, ben adaptada i apassionada.

L’espectacle és entrar en un somni que canvia la concepció de la realitat dels qui hi han participat, fins i tot potser d’algun espectador despistat.